dimecres, 20 de juliol de 2016

Pregant amb els dons i les adversitats

Dono continuïtat amb aquesta Entrada a la secció del Bloc dedicada a reflexionar i presentar diverses formes de pregar. Les podràs trobar cercant l'etiqueta "Pregària, com?"



A l'entrada "Pregant en el silenci" del passat 13 de juny reflexionava sobre la necessitat del silenci. Però va faltar el com pregar amb allò que el silenci m'hi porta... 

Acabava aquella entrada amb la proposta de deixar de banda aquelles situacions que consideris secundàries, potser necessàries o urgents, però no importants, apartant-les, tapant-les amb una cortina o fent-les fora com quan tires una pedra.

Per contra, continuava amb la proposta de parar-te i pensar-hi en aquelles altres que són realment importants, bones i no tan bones, però que les tens al davant. Allà hi són.

A mida que vagin venint aquestes situacions importants, para't una estona amb cadascuna d'elles. Agafa-la. recorda-la, pensa en el fet, en les persones que hi participen, en la teva actitud dins d'ella. Què et fa sentir? Nostàlgia, pena, alegria, dolor...? Tant se val! Sigui com sigui és part de la teva vida passada i actual.

Dóna gràcies a Déu pel fet. Si és bo, t'haurà donat vida, si no és bo, dóna gràcies igualment per que aquest fet t'ha vingut mentre vivies. Gràcies a la vida! I un cop superada la situació (l'has superat? et va enfortir?), et farà créixer. Encara no l'has superat? Demana ajuda al Senyor, posat-hi en disposició i deixa passar el temps.

A l'entrada "En acabar el 2015-16, agraïment" de 12 de juliol feia ressò de tota una sèrie de situacions que em venen al cap en el temps de pregària de final de curs. Aquests últims dies estic fent jo l'experiència de pregar a partir d'elles. Fes-te tu també la teva i prova-ho.