Aquesta nova experiència de Necessitem referents ens presenta un cas més d'una monja, d'una religiosa catalana de la congregació de Jesús-Maria, la Isa Solà. La seva nova vida va començar tot just el 2 de setembre passat.
“Con gran tristeza y dolor, y aún bajo el sock, compartimos la noticia que acabamos de recibir de la Provincial de USA. Hoy han asesinado a la hermana Isa Solá en Haití de un disparo en un atraco, cerca de la catedral de Puerto Príncipe. Por favos, rezad por Isa, por su familia, por nuestras hermanas en Haití, USA y España. Que Dios os bendiga.
Sr. Monica Joseph RJM. Superiora General”
"Em fa ràbia estar sempre entre els que tenen sort"
Isabel Sola Matas va anar a Haití com a missionera de Jesús-Maria el 2008; el 2010 va sobreviure el greu terratrèmol que va causar 300.000 morts, i es va quedar allà ajudant a la reconstrucció del país. Divendres dia 2 de setembre va morir pels trets d'uns lladres mentre conduïa pel centre de Port-au-Prince. La germana Isa tenia 51 anys, havia nascut a Barcelona i abans havia estat catorze anys a Guinea Equatorial. Dedicada principalment a projectes educatius, també era coneguda com "la monja dels peus", pel taller de pròtesis que havia creat.
Abans del terratrèmol la germana Isa va dedicar els primers anys al país a promoure centres escolars en els barris de les perifèries de la capital, col·laborant amb altres congregacions religioses. El dia del terratrèmol va veure com s'enfonsava l'escola del costat de la casa de la congregació, on van morir trenta joves. El relat que va explicar a diversos mitjans és estremidor. Sense fugir del país, va estar tres setmanes vivint al carrer com tothom: "Això em va ajudar molt, una experiència de solidaritat molt dura però molt bona". Explicava també que va ser un moment per descobrir "el que et pot portar a fer la fam: patir fam és una de les experiències més dures que he viscut. No havia passat mai gana i ara sí".
La monja dels peus
També va ser una forta experiència per la seva fe. "Aquest poble ha fet forta la meva fe, que era molt dèbil" i "només puc estar amb el qui pateixen", deia. I l'empenta no li va faltar mai. Atenta a la realitat del país i la gent, va veure la gran necessitat de pròtesis per als nombrosos amputats i mutilats que va deixar el terratrèmol. I va impulsar la creació del taller de pròtesis Sant Josep, un centre ortopèdic per a la gent que no pot anar a un centre privat i pagar una pròtesis. A més de mobilitzar ajudes per mantenir el taller, Isa portava pròtesis usades d'Espanya per reciclar-les. Una iniciativa benefica que ha tornat la vida a molta gent que ha pogut aixecar-se i caminar. La monja dels peus.
Alhora, després del terratrèmol va mantenir la seva tasca de promoció educativa, un dels principals carismes de les religioses de Jesús-Maria, presents a 28 països del món. A Catalunya tenen quatre escoles a Barcelona, una a Badalona i dues cases d'acollida familiar. La congregació està present a l'illa caribenya des de 1997. Isabel Sola sempre havia denunciat els grans mals d'Haití: la gairebé nul·la inversió del govern en educació i sanitat, i la desforestació provocada per les pluges torrencials, la tala sense control i la fúria de ciclons i huracans que devasten periòdicament pobles, collites i cases. Fins que va arribar el terratrèmol.
I mentre el món s'ha anat oblidant d'Haití, ella s'ocupava de la construcció i de l'equipament d'escoles, de la formació de mestres i de l'alimentació dels alumnes. Menys de dos anys després del terratrèmol ja va poder veure com s'obria una nova escola promoguda per la seva congregació. "Els nens estan feliços" deia quan van acabar l'escola.
"Em fa ràbia estar sempre entre els que tenen sort"
La germana Isa és una dels milers de religioses missioneres repartides arreu del món. Que estan allà quan veiem les desgràcies per la televisió, i que es queden allà quan ja no les veiem. Havia entrat a la congregació quan tenia 19 anys i ha mort aquest divendres d'una manera aparentment tan absurda com un robatori. Ella que ho donava tot sense que li ho demanessin. En una entrevista del 2011 deia que només demanava que la recordessin "per haver viscut per als altres".
I en un dels seus escrits explicava que li havia semblat injust ser de les persones que havien sobreviscut al terratrèmol: "Estic viva, sí; de miracle. No sé perquè. Però hi ha tanta gent morta que sento que he mort amb ells. No sé per què estic viva, i em fa ràbia estar sempre entre els que tenen sort. No sé què vol Déu de mi i de tot això".
L'any 2011, en una de les seves visites a Espanya per motiu familiars i de descans, va passar per la seu a Madrid de la nostra ONGD SED, de la que rebia suport en un dels seus projectes.
Ja per acabar, en forma de pregària, un vídeo musical "Tomad, Señor y recibid", creat per ella mateixa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.