dimecres, 28 de setembre de 2016

Pèrdua de la innocència. Tota? No!

"Afanya't a arribar a un acord"
"Per això, si en el moment de presentar la teva ofrena a l'altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allí mateix, davant l'altar, la teva ofrena i vés primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena.
Afanya't a arribar a un acord amb el qui et vol denunciar, mentre vas amb ell camí del tribunal, no sigui cas que et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. T'ho asseguro: no en sortiràs que no hagis pagat fins l'últim cèntim."


Recullo avui aquest petit fragment del primer discurs de Jesús a la gent, l'anomenat "Discurs de la muntanya" (inclòs entre els capítols 5 i 7 de l'Evangeli de Mateu) i que dóna començament amb les benaurances, potser la seva part més coneguda. 

En concret aquesta és una de les diverses parts que Jesús dedica a reflexionar sobre la Llei de Moisès (cfr. Mt 5,17-48) parlant de temes diversos com l'homicidi, les ofenses, l'adulteri, el divorci, la venjança i l'estima dels enemics. En tots ells dóna la seva visió que no és "anul·lar els llibres de la Llei o dels Profetes; no he vingut a anul·lar-los sinó a dur-los a la plenitud".  


Jesús pren la saviesa del poble i li dóna un petit gir, per donar-li un sentit encara més humà. Els més coneguts són els dos darrers. Diu Jesús "Ja sabeu que es va dir: Ull per ull , i dent per dent. Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra el qui us fa mal" (vv.38-39) i diu també respecte l'amor, "Ja sabeu que es va dir: Estima els altres, però no estimis els enemics. Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen." (vv.43-44)

I això em porta a recordar que ara fa uns mesos vivia un esdeveniment ben desagradable entre un amic i una amiga als que m'estimo, tot i que de forma diferent a cadascú. Tots dos m'han robat el cor a la seva manera. Amb tots dos ens hem anat coneixent, ens hem valorat, hem treballat i compartit vida plegats i  m'hi han fet sentir bé. ¡Espero que jo també a ells! 


El que inicialment semblava una petita diferència de criteri, va anar-se engrandint al llarg de les setmanes següents i ha acabat convertint-se en una fractura total. Recordo acompanyant-la en la sortida d'una de les discussions cap el cotxe on l'esperava el seu pare. Ara, amb el pas dels mesos veig com ha actuat cadascú, se m'il·luminen les diferències de com són l'un i l'altre i no puc fer res quan se m'escapa un judici de valor. No dono gaire més detalls per respecte a les seves identitats.

El que em preocupa profundament és que no és la primera vegada que em trobo enmig de disputes similars entre amics. I malauradament, un d'ells va apareixent de forma constant en diverses de les situacions. Què li passa? Potser se les busca? li venen i no sap com evitar-les?

He parlat amb algunes persones que el coneixen i hi detecten quelcom similar, potser expressat amb altres paraules. Un dels problemes és que la societat global en la que ens ha tocat viure promou uns valors poc evangèlics i és difícil no caure-hi de vegades en aquesta teranyina trampa.

En els darrers temps han aparegut amb força, formes diverses d'arribar a acords abans d'anar als tribunals, com ens diu el text de Mt 5,25. Disposem d'eines col·lectives com la mediació, la resolució de conflictes o les taules de negociació però, per fer-les servir cal creure-hi i acceptar-les. I això hi ha a persones que els hi costa. La meva experiència, quant més grans, més difícil d'entrar en aquests processos. Potser és aquest el problema del meu amic, ser ja massa gran, deixar-se arrossegar i costar-li d'acceptar els canvis.

Dóna la casualitat que el curs passat vaig poder seguir el cas d'unes noies de l'ESO que acceptant a contracor entrar en un procés amb l'Equip de Mediació col·legial (gràcies Mercè. Lurdes i Manel per la vostra tasca!!!), no van tornar a ser amigues, però sí que van trobar una certa pau i tranquil·litat, en comparació amb l'ambient perjudicial que hi havia entre elles i que s'estenia a la classe. Aquestes joves, tot i que els hi va costar acceptar la proposta que els hi fèiem els tutors de participar-hi, ho varen provar i va sortir bé.

Per la meva part, crec que sempre he estat una persona atenta als altres. En concret amb aquest amic he provat de fer passes en diversos moments. La seva resposta unes vegades ha estat el silenci, altres una resposta de manual per sortir-se'n i alguna altra, una incomprensió marcada de certa suposada superioritat. Ja no sé què fer. I el que més greu em sap, que ja no sé si em queden ganes. Amb el temps m'ha fet perdre la innocència.

Però m'alegro de no haver-la perduda tota. Crec que encara em queden ganes per repartir-la allà on vagi. 

Amiga, no vull perdre't amb aquest canvi. M'has cuidat i jo a tu.
Amic... què et passa? Tot i així, saps que la porta resta oberta.  
I per la meva part, a intentar no perdre-la tota, la innocència.



Vols llegir el text de l'Evangeli, Mt 5, 17-26?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.