dilluns, 6 de març de 2017

Comprendre, no només prendre

"no comprenien què volia dir"
"En aquell temps, Jesús i els deixebles travessaven Galilea, però Jesús no volia que ho sabés ningú. Instruïa els seus deixebles i els deia: «El Fill de l'home serà entregat en mans dels homes, i el mataran; però, un cop mort, al cap de tres dies ressuscitarà». Ells no comprenien què volia dir, però tenien por de fer-li preguntes."

El text d'avui correspon als versets 30-32 del capítol 9 de l'evangeli de Marc. En aquest cas, Jesús de Natzaret parla als seus deixebles d'una forma massa elevada, que ells encara no són capaços d'entendre.

El primer que em sobta en llegir el text és que així com aquest acaba "Ells no comprenien què volia dir, però tenien por de fer-li preguntes." (Mc 9,32), de tal forma com es narra en el de Lluc (cfr. Lc 9,43-45), la versió de Mateu (cfr. Mt 17,22-23) acaba de forma diferent "I els deixebles es van entristir molt.". Tres versions del mateix fet i dues formes diferents de veure'l, de comprendre'l. Si en les poques dècades que separen la redacció d'aquests 3 evangelis (es suposa que Mc a la dècada dels 50, Mt entre els anys 60 i 80 i cap el i Lc en la dècada dels 70) ja es van donar diferenciacions entre versions, què no deu haver passat, voluntària o involuntàriament en els 2000 anys d'història del cristianisme? 

Continuant amb el text, m'ha donat a pensar les paraules prendre i comprendre. Una de les accepcions del verb prendre és, segons el DIEC (Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, la d'"agafar (alguna cosa d’altri), sovint contra la voluntat d’aquest, amb una certa violència. ". En canvi, comprendre vol dir, segons el mateix DIEC, "Copsar, abraçar, el sentit, la natura, la raó, (d’algú o d’alguna cosa)". Hi ha diferències clares.

Prendre implica agafar; comprendre, abraçar. Prendre implica més una acció, comprendre més una reflexió. Quants cops en parlar amb algú, prenc de la conversa allò que m'interessa i obvio la resta? Em quedo amb el que em pot ser útil o allò que m'ha agradat sentir? Pel contrari, quants cops comprenc allò que m'està dient (escolto amb calma, reflexiono, "abraço" el que em transmet)?

Quants cops veiem com els polítics prenen el que els interessa de la gent, "la gent ens ha dit que...." en comptes d'intentar comprendre-la. Ara sembla que des del Govern Central de Rajoy venen més per Catalunya a veure si comprenen millor el que està passant, després d'anys de veure i dir coses com "no toquen els embolics, disputes ni polèmiques" (11/09/2006), de parlar de costellada (27/11/2013), "la gent no ho vol", "eren uns pocs milers", "la mayoria silenciosa que no se manifiesta" (27/09/2012 des de Nova York), "no és moment d'embolics, disputes i polèmiques, no estem per guirigalls" (11/09/2012) o, anant-nos fins el 2006, de recollir signatures contra l'Estatut de Catalunya (267/04/2006). Anys prenent i ara s'adonen que no han comprés.

Un exemple més proper de la setmana passada. Havent donat avís tres famílies per una malifeta dels respectius fills, una de les famílies ni en va donar resposta. De les altres dues, que van demanar disculpes i van acceptar el càstig imposat, una va voler remarcar "que el seu fill no ho havia fet". Disculpes els hauriem de demanar per haver fet malament la descripció dels fets, el seu fill no va executar l'acció, només la va planificar i va comprar el material.

En aquest cas la família no va comprendre el que des de l'escola els estàvem intentant avisar. Jo intueixo què és el que va comprendre el fill davant l'excusa alliberadora dels pares. La veritat és que la manca de temps per fer bé l'acompanyament no m'ho permet, però tampoc no goso preguntar-ho. Fins que potser sigui massa tard.

Tot i amb bona voluntat, la velocitat del dia a dia poc marge ens dóna per comprendre, tan sols prenen. El que està clar és que comprendre implica temps, més escoltar i mirar que no pas dir, i reflexionar.

Et dones temps? Escoltes? Mires? Reflexiones?


Vols llegir el text, Mc 9,30-37?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.