diumenge, 12 de març de 2017

Reptes de l'evangelització: cristianisme estètic

"esperava veure-li fer algun prodigi"
"Pilat, en sentir això, preguntà si aquell home era galileu. Quan va saber que pertanyia a la jurisdicció d'Herodes, que també es trobava aquells dies a Jerusalem, li va enviar Jesús. Herodes es va alegrar molt de veure'l. Feia temps que ho desitjava, perquè sentia a parlar d'ell i esperava veure-li fer algun prodigi. L'anà interrogant llargament, però Jesús no li contestà res. Els grans sacerdots i els mestres de la Llei, que també hi eren presents, l'acusaven amb força. Finalment, Herodes, amb la seva tropa, el menyspreà i, per escarnir-lo, li va posar un vestit llampant i el tornà a enviar a Pilat. Aquell mateix dia, Herodes i Pilat, que abans estaven renyits, es reconciliaren."

El passat 10 de febrer publicava l'Entrada "Reptes davant l'evangelització actual " sobre els reptes de la nova evangelització en la que presentava les 3 formes reduccionistes de cristianisme que proposa Serafín Béjar. Són l'ètic, l'estètic i el dietètic. Dedico aquesta d'avui al cristianisme estètic. 

També es pot consultar l'Entrada relacionada, "Reptes de l'evangelització: cristianisme ètic" de data 25 de febrer.

És cert que vivim en el món de la imatge, en el món del vídeo, en el món de l'estètica. Allò que no entra per la imatge costa molt més. Allò que no és bonic, no ens crida tant l'atenció. Ens deixem endur per l'estètica i el sentiment.

Pot semblar també que la clau del cristianisme, des d'aquest punt de vista estètic, és el sentiment. Mossèn Serafín ho explica amb els paràmetres de les activitats juvenils de moviments cristians o parroquials: Si en un temps de pregària hi ha hagut sentiment, hi ha hagut diàleg, algú ha plorat fins i tot, es diu que allà ha estat Déu. Per contra, si el temps de pregària ha estat silent i sense participació alguna, no ha aflorat res, es pot dir que Déu no ha estat entre nosaltres. 

Es pot dir el mateix d'una parella estable, que quan ja no hi ha fort sentiment, quan s'ha acabat l'enamorament inicial, ja no hi ha amor? Malament anirien les parelles si es deixessin d'estimar en acabar-se la passió dels inicis.

Un altre clar exemple és el del lladre que abans de robar prega a Déu, o el de molts membres de confraries de terres andaluses que poden viure moments d'èxtasi en dur els passos de Setmana Santa, però que no mantenen una relació madura, serena i quotidiana amb la divinitat. 

A partir d'aquests exemples, podria semblar que el cristianisme és estètica. I si bé en part el cristianisme -com qualsevol altra manifestació humana- té una certa estètica (ritus, liturgia....) i comporta un cert sentiment, ser cristià o cristiana no és només això.

Tornant al text inicial, Herodes esperava veure Jesús fent algun prodigi, desitjava que Jesús fos espectacle per a ell i la seva cort. Però Jesús no li contestà res, Jesús l'ignorà. La cançó d'Herodes del musical Jesucristo Superstar (1975) exemplifica molt bé el que vull dir: un Herodes histriònic davant un Jesús callat. Com es devia posar Herodes? Com és posa l'Herodes de Camilo Sesto!!!

Doncs com en tantes paràboles i miracles, a la imatge-resum del cristianisme, Jesús el Crist sofrent penjat a la creu, hi ha una crida a allunyar-se del que és habitual, hi ha una crítica ferotge al statu quo. 

Potser en alguns moments no hi ha sentiment visible, però... no hem rebut tot d'Ell? No ens presenta Ell el camí? No ens convida a seguir-lo com a font de salvació? Quin més gran sentiment d'amor hi pot haver? De tot això... seguirem reflexionant en properes Entrades.

Quina relació tens tu amb Jesús, el Crist?
Si en tens de parella, certa comparació, ajuda?


Vols llegir el text, Lc 23,6-12?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.