diumenge, 2 d’octubre de 2016

Experiència i vivència cristiana

"A Déu, ningú no l'ha vist mai"
"Estimats meus, si Déu ens ha estimat tant, també nosaltres ens hem d'estimar els uns als altres. A Déu, ningú no l'ha vist mai; però si ens estimem, ell està en nosaltres i, dins nostre, el seu amor ha arribat a la plenitud. Coneixem que estem en ell i que ell està en nosaltres perquè ens ha donat el seu Esperit."


Recullo avui aquest petit fragment del primer discurs de Jesús a la gent, concretament els versets 11-13. Tot i que ja el vaig tractar en data 13/10/2105 a l'Entrada "El misteri de Déu, l'amor", ara ho faig des d'un altre punt de vista.

En aquest text se'ns diu que a Déu, ningú no l'ha vist mai i això, ampliant a la resta dels sentits, ningú no l'ha oit, tocat, olorat ni tastat. Des dels sentits humans, des de la transcendència, és totalment impossible la percepció d'allò que és transcendent. Per tant no podem tenir vivència de Déu.

Podem tenir vivència de parròquia, vivència de pregària a casa, vivència de grups de fe, vivències de Pasqua... i també vivència de sentir-nos estimats, vivència de... però vivències de Déu, impossible! 

El que sí podem tenir és experiència de Déu a través de vivències diverses que la nostra psicologia i la nostra fe ens fa interpretar com a dons de Déu. L'experiència de Déu és una vivència reflexionada. Davant de la mateixa vivència, per tant, un experimentarà Déu i un altre experimentarà quelcom diferent o no n'experimentarà res.

Quines són les vivències que ens fan experimentar Déu? L'Esperit Sant, el seu esperit, aquell testimoni de tants i tants cristians que ens han precedit i aquell testimoni que se'ns crida a donar nosaltres als germans, als homes i dones de les altres religions i a aquells que ens seguiran (cfr. 1Jn 4,14) 

Com sents l'Esperit de Déu? 
Com experimentes Déu?


Vols llegir el text de les Cartes, 1 Jn 4?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.