"--Senyor, a qui aniríem?"
"Des d'aquell moment, molts dels seus deixebles es van fer enrere i ja no anaven més amb ell. Llavors Jesús digué als Dotze: --¿També vosaltres em voleu deixar? Simó Pere li respongué: --Senyor, a qui aniríem? Tu tens paraules de vida eterna, i nosaltres creiem i sabem que tu ets el Sant de Déu."
Aquest text en la versió catalana es titola "Reaccions dels deixebles" per contra del títol "Palabras de vida eterna" que duu a la castellana. És un text que segueix als prodigis de la multiplicació dels pans i els peixos (Jn 6,1-15) i de la caminata per sobre l'aigua (Jn 6,16-21) i a la llarga explicació teològica que fa Jesús d'ell mateix com a pa de vida (Jn 6,22-59)
Després dels seus grans moments (grans prodigis, grans multituds...), Jesús té un temps per als seus, per a la seva petita família, els deixebles. Els escolta i els hi parla. Discerneixen de forma comunitària. I davant d'aquests moments d'intimitat, alguns "es van fer enrere i ja no anaven més amb ell", per les implicacions de continuar amb Ell.
Els experts parlen de les diverses etapes de la vida. L'etapa adulta sol anar vinculada a la maduresa, moment de mirar enrere, veure quines opcions hem pres i quines hem hagut de deixar en el tinter. Segurament ja ens hem estabilitzat, feina, família... i de vegades ja ens ha tocat uidar a un pare malalt, deixar de banda un somni per una obligació moral... També el cos sofreix canvis, ulleres, petits mals, decreixement de la fortalesa... En aquesta etapa un ja coneix els seus límits i les teves fortaleses. La rigidesa no és bona, la ductilitat sí. Ja tenim certa visió del que és la vida, de les seves coses bones i no tan bones i del que ens convé, podem, debem i volem... moment això sí de saber que el camí que hem pres, difícilment té marxa enrere. Dues opcions per tant, assumir i viure o compadir-se del que podia haver estat però no. De mantenir la il·lusió o la decepció.
El mateix que en determinat moment (no sabem quant temps dels 3 anys de vida pública de Jesús devia haver passat quan es dóna la situació del text) van haver de plantejar-se els seguidors de Jesús del segle I.
Després dels seus grans moments (grans prodigis, grans multituds...), Jesús té un temps per als seus, per a la seva petita família, els deixebles. Els escolta i els hi parla. Discerneixen de forma comunitària. I davant d'aquests moments d'intimitat, alguns "es van fer enrere i ja no anaven més amb ell", per les implicacions de continuar amb Ell.
Els experts parlen de les diverses etapes de la vida. L'etapa adulta sol anar vinculada a la maduresa, moment de mirar enrere, veure quines opcions hem pres i quines hem hagut de deixar en el tinter. Segurament ja ens hem estabilitzat, feina, família... i de vegades ja ens ha tocat uidar a un pare malalt, deixar de banda un somni per una obligació moral... També el cos sofreix canvis, ulleres, petits mals, decreixement de la fortalesa... En aquesta etapa un ja coneix els seus límits i les teves fortaleses. La rigidesa no és bona, la ductilitat sí. Ja tenim certa visió del que és la vida, de les seves coses bones i no tan bones i del que ens convé, podem, debem i volem... moment això sí de saber que el camí que hem pres, difícilment té marxa enrere. Dues opcions per tant, assumir i viure o compadir-se del que podia haver estat però no. De mantenir la il·lusió o la decepció.
El mateix que en determinat moment (no sabem quant temps dels 3 anys de vida pública de Jesús devia haver passat quan es dóna la situació del text) van haver de plantejar-se els seguidors de Jesús del segle I.
A quí vaig? Què o qui dóna sentit al meu ser?
Què implica això a la meva vida?
Què implica això a la meva vida?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.