dimarts, 8 de maig del 2018

Persones crítiques, institucions neutrals

"–¡Segueix-me!"
"Li pregunta Jesús per tercera vegada: --Simó, fill de Joan, m'estimes? Pere es va entristir que Jesús li preguntés per tercera vegada si l'estimava, i li respongué: --Senyor, tu ho saps tot; ja ho saps, que t'estimo. Li diu Jesús: --Pastura les meves ovelles. T'ho ben asseguro: quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses obriràs els braços i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols. Jesús va dir això per indicar amb quina mort Pere havia de glorificar Déu. Després d'aquestes paraules, Jesús va afegir: --Segueix-me."

Des de moltes institucions, família, escola, entitats socials... es proposa educar els infants i joves en ser persones crítiques davant de les situacions que la vida ens posa al davant. L'escola sol ser un espai on es pretén això mateix, aprendre a mirar al voltant, al país, al món. Aprendre a pensar i a debatre sobre el que hom pensa. A escoltar i a parlar. 

El paper dels mestres és fonamental en aquest punt. Ajudar els nois i noies a sortir del seu petit món (amics, família, xarxes socials...) i plantejar-se la seva vida futura. Ensenyar-los a ser persones crítiques, persones amb les seves pròpies idees i a ser persones respectuoses amb les idees dels altres. Tasca ben difícil ja que toca el més íntim de les persones, les seves idees, la seva visió del local i del món i, molt sovint, el seu propi ego. Es diu que educar es sembrar; sembrar quelcom que serà recollit, temps més endavant, per un altre.

El problema és quan les persones poden ser crítiques però no les institucions. Un cas paradigmàtic i que crec exemplifica el que vull dir és el cas del president Zapatero quan el 12 d'octubre de 2003, en aquell moment com a cap de l'oposició, durant la desfilada militar no es va aixecar davant la bandera dels EUA. Com a persona podia fer aquest gest, com a futur president d'Espanya, no. Situacions similars es donen amb ex presidents que reflexionen i diuen el que s'hauria de fer, quan ja no tenen responsabilitats de govern. 

Ho veig també en les diverses associacions, fundacions i entitats de les que formo part o amb les que hi col·laboro. Costa molt, costa molt la coherència institucional, massa dependències, massa pors, massa lligams... què és primer la missió o l'organització? sense organització no pot desenvolupar-se la missió, però de vegades l'organització no deixa avançar la missió tot el que podria...  

Persones màrtirs n'hi ha. Organitzacions màrtirs? Crec que no.

Missió o organització?


Vols llegir el text, Jn 21,15-19?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.