dissabte, 26 de maig del 2018

No es pot (R)estar callats...

" i se'n va ocupar"
"--Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d'uns bandolers, que el despullaren, l'apallissaren i se n'anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l'altra banda. Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l'home i passà de llarg per l'altra banda. Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d'ell, el veié i se'n compadí. S'hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l'hostal i se'n va ocupar."

Conegut text aquest del bon samarità. És aquesta una paràbola de Jesús per mostrar que el que compta no és la riquesa o la classe social, el que realment compta en aquest Regne del Cel són els fets. El sacerdot i el levita, homes de Déu que servien en les sinagogues van passar de llarg. La seva observança estricta de la Llei els impedia tocar cossos sagnants si no volien quedar al marge del culte (cfr. Lv 21,1-4). Només va ser el samarità (grup estrany, mal vist pels jueus de l'època) qui realment s'apiadà del pobre moribund.

Passar de llarg, fer veure que això no va amb nosaltres, girar el cap... totes són actituds com les del sacerdot i el levita. Aturar-se, afrontar les situacions, mirar l'altre de front... són actituds com les del samarità. A la nostra vida sovint se'ns hi presenten situacions davant les quals hem d'optar. Quina és la teva opció?

Avui en dia, en el món global en el que vivim sentim notícies, llegim opinions davant de les quals no podem restar callats. Bé per sentit de la decència, bé pels drets humans, bé perque en algun moment podem ser nosaltres els que rebem els atacs. Alguns senzills exemples en la controvèrsia Catalunya Espanya d'aquests últims dies són aquests, que resten a la controvèrsia.
  • "La raza catalana" de José García Domínguez a Libertad Digital de 13 de maig de 2018 (enllaç)
  • "Hay aviones para bombardear Catalunya" de Federico Jiménez Losantos, a El Periodico de Catalunya de 14 de maig de 2018 (enllaç)
Callar implicar assumir les premisses que plantegen aquests i articles similars. Per sort també hi ha alguns altres articles que proven de donar respostes. Respostes que potser no agradaran a ningú, però solucions que són necessàries: la primera el diàleg. Les següents... caldrà trobar-les plegats. Aquests són dos exemples d'articles que sumen:
  • "Mensaje urgente desde Cataluña a los españoles" de Albano Dante Fachin, diputat al Parlament de Catalunya i ex Secretari General de Podem Catalunya, a Youtube (enllaç)
  • "Ana Botín rompe su silencio (público) sobre la crisis catalana" de Ana Botín, presidenta de Banesto (enllaç).
Cap a on mires? Sumes o (R)estes?
Què diuen els teus llavis?

Vols llegir el text, Lc 10,25-37?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.