Pau VI parla al poble del Vietnam (1963)

Aquesta Entrada dóna continuïtat a la de fa dos dies, 1 de maig, "Francesc parla al poble de Catalunya (2018)", en la que presentava un suposat missatge del papa Francesc al poble català. Doncs no, no n'era real. Vaig crear una "fake new", una falsa notícia. Fruit d'una casualitat, vaig voler fer una broma o bé fer servir un recurs publicitari típic, avançar una suposada mentida, per cridar l'atenció i, tot seguit, donar el missatge que m'interessa i portar a la reflexió, que és el que faig avui.

Durant la meva estança al Vietnam les passades festes de Setmana Santa (veure entrada "Setmana Santa al Vietnam" de 8 d'abril passat) vaig poder trobar, de casualitat, un breu missatge del Papa Pau VI al poble del Vietnam, de data 30 d'agost de 1963 (enllaç), el qual transcric tot seguit. Aquest és el missatge real:

MENSAJE DE SU SANTIDAD PABLO VI

AL PUEBLO DE VIETNAM 

Nos creemos obligados a manifestaros nuestra dolorosa preocupación por causa los lamentables acontecimientos que afligen al querido pueblo de Vietnam. La angustia se hace cada día más profunda y acuciante, como también lo han expresado los obispos en su declaración paternal.

 Pero nuestra esperanza se mantiene viva, pues confiamos en los sentimientos de verdad y solidaridad del pueblo vietnamita que tantas pruebas ha dado de su amor a la patria, mostrando su voluntad de hacer prevalecer sus más altos valores morales y espirituales, y todo lo que favorezca el bien común.

Formulamos, pues, el deseo de que todos, en generosa colaboración y con el mutuo respeto a las legítimas libertades, quieran contribuir a restablecer la concordia mutua y fraterna. Y elevamos fervientes oraciones al Todopoderoso invocando la ayuda divina para todo el pueblo y sus libres instituciones.

El Vaticano, 30 de agosto de 1963
PAULUS PP. VI

---

Cal enmarcar aquest missatge en la guerra del Vietnam (1954-1975) entre la República Democràtica del Vietnam (el Nord), recolzat per soviètics i xinesos i, la República del Vietnam (el Sud), recolzada fonamentalment pels Estats Units d'Amèrica, tot i que també per molts altres països com Austràlia, Corea del Sud, les Filipines, Nova Zelanda i Tailàndia, l'Alemanya Occidental, Iran, Marroc, el Regne Unit, Suïssa, Taiwan i també Espanya. De forma gairebé anecdòtica, "Tây Ban Nha" va enviar un reduït nombre de metges militars en missió sanitària. D'aquests, 12 van morir i són recordats, entre molts altres en el museu del Palau de la Reunificació, a la ciutat d'Ho Chi Minh, l'antiga Saigon. 

I cal enmarcar aquell missatge de 1963, en una guerra que no acabaria fins la retirada dels EUA el 1973 i la caiguda de la ciutat de Saigon el 1975, la rendició incondicional del sud i la unificació del país en la nova República Socialista del Vietnam el 2 de juliol de 1976. Segons fonts internes, van morir entre 2 i 6 milions de persones, la majoria d'elles civils.

Cert que el missatge papal de 1963 no va servir de gaire, políticament i militar. Però no podem valorar els fets només per la seva eficiència, cal saber-ho fer també per la seva motivació. Segur que va donar esperança als cristians i també a molts altres vietnamites que veieren que algú es preocupava d'ells. 

En el conflicte entre Catalunya i Espanya no en tenim ni un, de mort, ara com ara; tot i sí que més de 1000 ferits, de tots dos bandos, si es pot parlar d'aquesta manera. Fa falta algun, de mort vull dir, abans de posar les bases per a encetar un diàleg?