"jo crec que tu ets el Messies"
"Marta digué a Jesús: --Senyor, si haguessis estat aquí, no s'hauria mort, el meu germà. Però, fins i tot ara, jo sé que Déu et concedirà tot el que li demanis. Jesús li diu: --El teu germà ressuscitarà. Marta li respon: --Ja sé que ressuscitarà en el moment de la resurrecció, el darrer dia. Li diu Jesús: --Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà; i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més. ¿Ho creus, això? Ella li respon: --Sí, Senyor: jo crec que tu ets el Messies, el Fill de Déu, el qui havia de venir al món."
En el text d'avui Marta retreu al Senyor, "si haguessis estat aquí, no s'hauria mort, el meu germà". Molt normal, etapa de negociació del dol (negació, ira, negociació, depressió i acceptació). Intent de fer fer a Déu allò que un vol, i això va totalment en contra del que és realment. Déu està per sobre de tot, el desconeixem totalment si no és pel que la Bíblia i Jesús ens mostren. La realitat és la que és i a aquesta ens hem d'atenir: hem nascut, vivim i morirem.
La resposta de Jesús és "Qui creu en mi, encara que mori, viurà; i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més", però... què volen dir exactament aquestes paraules? Com les hem d'entendre? Al respecte només hi ha la fe, la que ens pot donar la resposta.
La concepció jueva i cristiana de l'ésser humà és d'unitat total. La nostra espècie, tot i ser un cas especial dins la creació no està formada per cos i ànima que fan el seu camí per separat. No són aquell cos pecador, dolent, subjecte a les calamitats del món i l'ànima sana, bona i exempta de les limitacions de la vida i el món. La persona és ànima cosificada o cos animat diuen alguns autors, és una unitat total. No hi ha allò que alguna teoria afirma, i alguna pel·lícula ha representat, que l'ànima té un cert pes que és comprovable poc després de la mort, en comparar el pes del cos viu i el cos cadàver.
Què vol dir no morir mai més? Hi ha alguna cosa després de la mort? O realment no hi ha res? Aquestes són preguntes de difícil resposta. Tampoc no la donaré jo aquí. Diuen que ningú no mor fins que mor el seu record. Recordar els avantpassats, els pares ja finats és per tant forma de fer-los viure. Qui ens farà viure per sempre? Potser estarà relacionat amb el que haguem fet en aquest món, en la nostra construcció del Regne de Déu.
La resposta de Jesús és "Qui creu en mi, encara que mori, viurà; i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més", però... què volen dir exactament aquestes paraules? Com les hem d'entendre? Al respecte només hi ha la fe, la que ens pot donar la resposta.
La concepció jueva i cristiana de l'ésser humà és d'unitat total. La nostra espècie, tot i ser un cas especial dins la creació no està formada per cos i ànima que fan el seu camí per separat. No són aquell cos pecador, dolent, subjecte a les calamitats del món i l'ànima sana, bona i exempta de les limitacions de la vida i el món. La persona és ànima cosificada o cos animat diuen alguns autors, és una unitat total. No hi ha allò que alguna teoria afirma, i alguna pel·lícula ha representat, que l'ànima té un cert pes que és comprovable poc després de la mort, en comparar el pes del cos viu i el cos cadàver.
Què vol dir no morir mai més? Hi ha alguna cosa després de la mort? O realment no hi ha res? Aquestes són preguntes de difícil resposta. Tampoc no la donaré jo aquí. Diuen que ningú no mor fins que mor el seu record. Recordar els avantpassats, els pares ja finats és per tant forma de fer-los viure. Qui ens farà viure per sempre? Potser estarà relacionat amb el que haguem fet en aquest món, en la nostra construcció del Regne de Déu.
Vida eterna, salvació.
Què implica això a la meva vida?
Què implica això a la meva vida?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.