Els que s'anomenen maristes de Champagnat el 6 de juny celebren la seva diada. Recordatori de la mort de Sant Marcel·lí, el seu Fundador. L'entrada "Diada de Sant Marcel·lí 2015" també tractava aquesta efemèride.
En aquest moment em sembla interessant recollir algunes de les paraules del nou Superior General, g. Ernesto Sanchez, escollit en el XXI Capítol General el passat més d'octubre a Colòmbia. Corresponen al missatge que ha enviat amb motiu del 6 de juny a tots els maristes de Champagnat (enllaç).
En llenguatge escolar és bo que els mestres i professors escoltem també el que ens diuen aquestes petites persones que són els nostres alumnes. En aquest àmbit és molt important saber extreure el que ens volen dir, doncs sovint no saben explicar-nos-ho en paraules i ho fan amb llenguatge no verbal o amb les seves actituds.
En llenguatge empresarial, els directius i les directives de les organitzacions, també de les escoles, han de saber escoltar els seus equips de treball, els que s'anomenen recursos humans. Fins fa poc només es valoraven els recursos materials i econòmics.
En llenguatge social, els polítics han de saber escoltar el sentir dels seus ciutadans i no només en el moment de les eleccions. Crec que a Catalunya tenim un govern que se sent manat a fer el que la població majoritàriament va votar en el referèndum de l'1 d'octubre. A Espanya fins ara hem tingut un govern que no ha escoltat i s'ha cregut en possessió de la veritat.
En llenguatge eclesial, els religiosos de les diverses congregacions, els sacerdots i la jerarquia també han de saber escoltar el laïcat. Cosa que fins el Concili Vaticà II no s'havien plantejat de forma majoritària. També els superiors han de saber escoltar els seus germans de comunitat.
Escoltar, escoltar, escoltar... i després, amb la capacitat, les eines i l'autoritat que cadascú ha rebut, prendre decisions. Recordant que no és el mateix autoritat que poder.
En aquest moment em sembla interessant recollir algunes de les paraules del nou Superior General, g. Ernesto Sanchez, escollit en el XXI Capítol General el passat més d'octubre a Colòmbia. Corresponen al missatge que ha enviat amb motiu del 6 de juny a tots els maristes de Champagnat (enllaç).
Las generaciones jóvenes de hoy, como las nuestras lo hicieron en su momento, aportan novedad y creatividad. Cuentan con muchos rasgos positivos, junto con elementos de fragilidad, como fue nuestro caso. Son capaces de conectar fácilmente entre ellos y de crear relaciones, aunque a veces parecería que temen profundizarlas y hacerlas duraderas; construyen con desenvoltura redes solidarias y son capaces de acciones altruistas, teniendo que luchar contra todo aquello que los lleva a centrarse demasiado en ellos mismo, en una sociedad que favorece el egocentrismo y la indiferencia; hay signos de su sed y apertura a la experiencia interior y espiritual, aunque manifiestan dificultad hacia el tema institucional; la era digital es su mundo (y el nuestro) y les abre a innumerables posibilidades, a la vez que les puede amenazar el riesgo de la despersonalización...
Me pregunto ¿cómo hacer para ponernos más a su escucha y hacer camino junto con ellos, siguiendo a Champagnat que los buscaba en las calles, en las aldeas y caminos? ¿Cómo convertirnos más en discípulos y así aprender a su lado, reinventando la presencia amorosa entre ellos que Marcelino nos propuso? ¿Cómo lograr conectarnos más con ellos, utilizando lenguajes adecuados y accesibles, en la línea de nuestro Fundador, su adaptación, su búsqueda de pedagogías nuevas, su apertura a misiones inexploradas?Em sembla interessant que l'Institut Marista reflexioni sobre aquest aspecte de l'escolta, en especial l'escolta als joves.
En llenguatge escolar és bo que els mestres i professors escoltem també el que ens diuen aquestes petites persones que són els nostres alumnes. En aquest àmbit és molt important saber extreure el que ens volen dir, doncs sovint no saben explicar-nos-ho en paraules i ho fan amb llenguatge no verbal o amb les seves actituds.
En llenguatge empresarial, els directius i les directives de les organitzacions, també de les escoles, han de saber escoltar els seus equips de treball, els que s'anomenen recursos humans. Fins fa poc només es valoraven els recursos materials i econòmics.
En llenguatge social, els polítics han de saber escoltar el sentir dels seus ciutadans i no només en el moment de les eleccions. Crec que a Catalunya tenim un govern que se sent manat a fer el que la població majoritàriament va votar en el referèndum de l'1 d'octubre. A Espanya fins ara hem tingut un govern que no ha escoltat i s'ha cregut en possessió de la veritat.
En llenguatge eclesial, els religiosos de les diverses congregacions, els sacerdots i la jerarquia també han de saber escoltar el laïcat. Cosa que fins el Concili Vaticà II no s'havien plantejat de forma majoritària. També els superiors han de saber escoltar els seus germans de comunitat.
Escoltar, escoltar, escoltar... i després, amb la capacitat, les eines i l'autoritat que cadascú ha rebut, prendre decisions. Recordant que no és el mateix autoritat que poder.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.