"Moisès els digué: --Això és el que el Senyor ordena"
"Moisès va parlar encara als caps de les tribus israelites. Els digué: --Això és el que el Senyor ordena: »Quan un home faci un vot al Senyor o es comprometi amb jurament a complir alguna cosa, no pot faltar a la seva paraula: ha de complir tot el que ha promès."
Ara fa un mes es va realitzar l'acte de presa de possessió dels membres del govern d'Espanya davant el Rei Felip VI. L'Entrada "Podran... però no ho fan. Dret o opció?" de data 29/11/106 en feia referència.
El text de més a munt correspon al llibre dels Nombres (un dels 5 del Pentateuc, part fonamental del l'antiga Bíblia jueva), capítol 30 versets 2-3. Aquest capítol fa referència als vots o juraments que fan homes o dones i és per la qual resta oberta la Bíblia en aquest acte protocolari del nostre sistema de govern.
Poc a poc, amb l'estudi de la Bíblia m'he anat adonant que és un llibre savi que recull moltes de les facetes de la vida, mirades des del punt de vista de la religiositat, de la creença en Déu Pare. I com no podia ser d'una altra manera, també en el tema dels juraments en té quelcom a dir.
On ha anat a parar la importància de la paraula donada? Des de fa un temps, ja intuïm que una cosa és el que es diu i l'altra el que es fa. Així es com el polítics prometen en campanya i canvien quan governen (el PP de Rajoy a les eleccions de 2012, o Donald Trump a les eleccions dels EUA de 2016). Una cosa és el que es diu quan un és el càrrec i altra quan ho ha deixat (Pedro Sánchez, del PSOE sobre Catalunya com a nació quan ja no era Secretari General).
Quants cops a la nostra societat actual, els pares prometen qualsevol cosa als seus fills i després no compleixen per impossibilitats vingudes de la feina o d'altres. Quantes vegades els nois i noies a classe manifesten que voldrien passar més temps amb els seus pares en espais de qualitat!
És més, la quantitat de contractes que signem avui en dia per deixar constància escrita dels compromisos. Els casos de demandes de tot tipus generades a la societat nord americana el segle XX ha generat un creixement de la burocràcia: llei de protecció de dades, llei d'imatge, signatura abans de les operacions mèdiques... tot ha de quedar escrit, per que no ens en fiem de la paraula dels altres. I tot això ho notem, o percebem, també els actuals infants i jove. No cal mesurar les paraules, tant se val, no tenen importància!
El text de més a munt correspon al llibre dels Nombres (un dels 5 del Pentateuc, part fonamental del l'antiga Bíblia jueva), capítol 30 versets 2-3. Aquest capítol fa referència als vots o juraments que fan homes o dones i és per la qual resta oberta la Bíblia en aquest acte protocolari del nostre sistema de govern.
Poc a poc, amb l'estudi de la Bíblia m'he anat adonant que és un llibre savi que recull moltes de les facetes de la vida, mirades des del punt de vista de la religiositat, de la creença en Déu Pare. I com no podia ser d'una altra manera, també en el tema dels juraments en té quelcom a dir.
On ha anat a parar la importància de la paraula donada? Des de fa un temps, ja intuïm que una cosa és el que es diu i l'altra el que es fa. Així es com el polítics prometen en campanya i canvien quan governen (el PP de Rajoy a les eleccions de 2012, o Donald Trump a les eleccions dels EUA de 2016). Una cosa és el que es diu quan un és el càrrec i altra quan ho ha deixat (Pedro Sánchez, del PSOE sobre Catalunya com a nació quan ja no era Secretari General).
Quants cops a la nostra societat actual, els pares prometen qualsevol cosa als seus fills i després no compleixen per impossibilitats vingudes de la feina o d'altres. Quantes vegades els nois i noies a classe manifesten que voldrien passar més temps amb els seus pares en espais de qualitat!
És més, la quantitat de contractes que signem avui en dia per deixar constància escrita dels compromisos. Els casos de demandes de tot tipus generades a la societat nord americana el segle XX ha generat un creixement de la burocràcia: llei de protecció de dades, llei d'imatge, signatura abans de les operacions mèdiques... tot ha de quedar escrit, per que no ens en fiem de la paraula dels altres. I tot això ho notem, o percebem, també els actuals infants i jove. No cal mesurar les paraules, tant se val, no tenen importància!
Quin valor té la teva paraula?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.