La misericòrdia de Déu, no acaba enguany

El passat 20 de novembre es donava per acabat l'any de la misericòrdia (enllaç), la proposta del papa Francesc que els cristians i cristianes hem pogut viure des del 8 de desembre de 2015, a la qual ja vaig dedicar l'Entrada "La misericòrdia necessita un any". 

Serveixi aquesta nova Entrada com un pas més de reflexió, de la mateixa manera que ho han estat les següents de mesos enrere:

• la de 8 de gener, "La misericòrdia de Déu, ja des de l'AT",
• la de 8 de febrer, "La misericòrdia de Déu, també a les paràboles",
• la de 8 de març, "La misericòrdia de Déu, més per quaresma", i
• la de 8 d'abril, "La misericòrdia de Déu, també a l'Església", 
• la de 8 de maig, "La misericòrdia de Déu, també a l'Església (2)", 
• la de 8 de juny, "La misericòrdia de Déu, en el silenci",
• la de 8 de juliol, "La misericòrdia de Déu, en el perdó", 
• la de 8 d'agost, "La misericòrdia de Déu, a la justícia",
• la de 8 de setembre, "La misericòrdia de Déu és indulgència",
• la de 8 d'octubre, "La misericòrdia de Déu, a totes les religions",
• la de 8 de novembre, "La misericòrdia de Déu, de la mà de Maria",

Recullo de la bula "Misericordiae Vultus" (enllaç castellà, enllaç català) el text del número 25, el que clou aquest butlla papal :

25. Un Any Sant extraordinari, doncs, per viure en la vida de cada dia la misericòrdia que des de sempre el Pare dispensa cap a nosaltres. En aquest Jubileu deixem-nos sorprendre per Déu. Ell mai no es cansa d’obrir la porta del seu cor per repetir que ens estima i vol compartir amb nosaltres la seva vida. L'Església sent la urgència d'anunciar la misericòrdia de Déu. La seva vida és autèntica i creïble quan amb convicció fa de la misericòrdia el seu anunci. Ella sap que la primera tasca, sobretot en un moment com el nostre, ple de grans esperances i fortes contradiccions, és la d'introduir a tots en el misteri de la misericòrdia de Déu, contemplant el rostre de Crist. L'Església és cridada a ser el primer testimoni veraç de la misericòrdia, professant-la i vivint-la com el centre de la Revelació de Jesucrist. Des del cor de la Trinitat, des de la intimitat més profunda del misteri de Déu, brolla i corre sense parar el gran riu de la misericòrdia. Aquesta font mai no podrà exhaurir-se, per molts que siguin els qui s'hi acosten. Cada cop que algú en tindrà necessitat hi podrà venir, perquè la misericòrdia de Déu no té fi. Tan insondable és la profunditat del misteri que enclou, tan inesgotable la riquesa que d'ella prové. 

Que en aquest Any Jubilar l'Església esdevingui eco de la Paraula de Déu que ressona forta i decidida com una paraula i un gest de perdó, de suport, d'ajuda, d'amor. Que mai es cansi d'oferir misericòrdia i sigui sempre pacient a confortar i perdonar. Que l'Església es faci veu de cada home i dona i repeteixi amb confiança i sense parar: «Recorda't, Senyor, de la teva misericòrdia i del teu amor; que són eterns» (Sl 25,6).

Acabava Francesc amb un desig, "Que en aquest Any Jubilar l'Església esdevingui eco de la Paraula de Déu que ressona forta i decidida com una paraula i un gest de perdó, de suport, d'ajuda, d'amor.". Ha esta així? N'hem vist diversos síimbols mediàtics del papa Francesc, però l'interessant són els gestos de tota l'eSglesia que no surten a televisió però que sñon reals i fan sentir la misericòrdia de Déu.

En la seva homilia de diumenge 20 de novembre, festivitat de Crist Rei, en el moment solemne de tancar la porta, el Sant Pare deia també "Muchos peregrinos han cruzado la Puerta santa y lejos del ruido de las noticias has gustado la gran bondad del Señor. Damos gracias por esto y recordamos que hemos sido investidos de misericordia para revestirnos de sentimientos de misericordia, para ser también instrumentos de misericordia. Continuemos nuestro camino juntos.".

Que la misericòrdia hagi experimentat enguany un fort avenç.
Que continuem sent mans de misericòrdia