dissabte, 10 de desembre de 2016

Homes i dones, diferents però iguals

"però en el cas que una dona hagi fet un vot..."

"Però, en el cas que una noia jove que encara depèn del seu pare hagi fet un vot al Senyor o s'hagi compromès a complir alguna cosa, si el seu pare, quan se n'assabenta, no li diu res, el vot o el compromís és vàlid. Ara bé, si el pare el desaprova el mateix dia que se n'assabenta, aquell vot o aquell compromís no té valor; i el Senyor no l'hi tindrà en compte, perquè el pare l'ha desaprovat.
»En el cas que una dona, a la lleugera, hagi fet un vot o s'hagi compromès a complir alguna cosa, però després es casa, si el mateix dia que se n'assabenta el seu marit no li diu res, el seu vot o el seu compromís és vàlid. 9 Però si el seu marit, el mateix dia que se n'assabenta, el desaprova, anul·la aquell vot o aquell compromís que ella havia pres sense pensar-s'hi; i el Senyor no l'hi tindrà en compte. El vot fet per una viuda o per una repudiada i tot allò a què s'hagi compromès, és vàlid."

I continuo a voltes amb el text del llibre dels Nombres també esmentat a les Entrades "Podran... però no ho fan. Dret o opció?" de data 29/11/16 i "El valor de la paraula donada" de data 4/12/16. 

El text d'aquesta tercera Entrada correspon als versets 4-10 del mateix capítol 30 del llibre dels Nombres. Si bé els versets 2-3, en el nostre context actual ens semblarien aplicables a qualsevol jurament, en realitat, si continuem amb els versets d'aquesta Entrada, veiem que parlaven de forma exclusiva dels juraments dels homes. En el cas de les dones, les ordres del Senyor a Moisès (cfr. Nm 30,2) van ser les del text seleccionat. 

També m'hi he adonat, amb l'estudi de la Bíblia, que amb ella es pot afirmar gairebé qualsevol cosa, i a l'hora, negar-la. Es tracta d'escollir els passatges concrets i aïllar-los del context escrit, del context històric i del context religiós. I això no és de rebut. I com que una de les tasques del teòleg és saber llegir el context de les escriptures i fer-lo accessible a les persones de la cultura on s'emmarca, això és el que intentaré fer.

Si a l'entrada del dia 4 em preguntava sobre la importància de la paraula donada, en aquesta ho faig sobre el paper de les dones. És una realitat que les dones han donat tota una sèrie de passes en els seus drets en els darrers temps, tot i que en la majoria d'estudis i enquestes continuen per enrere dels que els homes tenen atorgats o s'auto imposen. Sense els greuge que representa la violència de gènere o la situació que hi pateixen en determinats països i cultures.

No és de rebut en un país com el nostre la situació que encara es dóna de discriminació salarial en igualtat d'altres condicions, de menys valoració en la ocupació de càrrecs directius i polítics rellevants. I la veritat és que poc s'hi està fent, quan homes i dones tenim iguals drets i deures. La descripció de la Gala Pin a l'entrada "Homes de més de quaranta amb corbata" de data 6/12/16 exemplifica bé el que m'estic referint.

I en l'àmbit eclesial que es pot dir de diferent de l'anterior? Res. No és de rebut que en una institució com l'Església, moguda pel misteri de l'encarnació de Déu creador (creador de tots i de totes) en la pell de Jesús de Natzaret, el Crist salvador (de tots i totes) es tracti a les dones com no queda recollit en els Evangelis. Tot i el context històric cultural on es desenvolupa la història evangèlica, veiem sempre un Jesús disponible, proper a elles. L'entrevista a l'Esther Giménez-Salinas de l'entrada "Canvia la realitat social, per a tothom?" d'11/12/16 exemplifica bé el que m'estic referint.

A què està esperant l'Església catòlica per defensar la dignitat de les dones com a filles de Déu, amb igual dignitat que la dels homes, com a fills de Déu?

Quin valor tenen les dones?
Quin valor les hi donem?


Vols llegir el text, Nm 30,2-17?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.