dilluns, 12 de desembre de 2016

"No us enganyeu, de dia sóc un home"

No pensava donar més voltes al tema, però he trobat aquesta altra presentació d'una dona, la Kellyanne Conway, desconeguda per a nosaltres, però que s'ha acabat convertint en algú important. El text és del corresponsal de La Vanguardia a Nova York, el periodista Francesc Peirón.

Llegir l'article a La Vanguardia
I em crida novament l'atenció el titular que encapçala el text "No us enganyeu, de dia sóc un home". Continuo així amb la temàtica de les següents entrades "Homes de més de quaranta amb corbata", de 6/12; "Canvia la realitat social, per a tothom?", d'ahir mateix, 11/12.
El 20 de gener proper, Kellyanne Conway farà 50 anys. La seva fa­mília –marit i quatre fills– li va prometre un viatge a Itàlia.

La victòria de Donald Trump, en la qual va jugar un paper decisiu com a directora de campanya i del qual ara és una de les principals conselleres, li ha arruïnat la celebració prevista. En comptes de Roma, algun lloc més a prop –Washington–, però no menys carregat d’història en aquest moment.

El sorprenent resultat del 8-N ha provocat un replantejament de la seva agenda. Aquest dia de gener assistirà a primera fila –si no cau en desgràcia i amb Trump res no és descartable– al traspàs de poders entre Obama i el seu cap.

S’ha guanyat per mèrits propis seient de primera fila, amb dret a fotografia i frase. N’està acostumada. Acumula més de 1.200 aparicions a la televisió al llarg del seu recorregut com a assessora, sempre al servei de polítics conservadors –va quedar abduïda el 1984 per un discurs de Reagan– i amb la idea de contribuir a millorar la seva imatge en el mercat del vot femení.

Diuen que el seu efecte ha estat com el del domador que calma als animals amb el seu murmuri.

Segons va confessar a The ­Washington Post, desplega amb Trump la mateixa estratègia que fa servir amb els seus fills. Més que enfrontar-s’hi, els ofereix una gamma d’opcions. D’aquesta manera, triant, senten que disposen del control de la situació. L’única diferència és que als seus els restringeix l’ús d’estris electrònics i al seu cap, no. “No és feina meva mantenir-lo lluny de Twitter”, va afirmar.

L’agost passat, a través de Steve Bannon, racista cèlebre i cap­davanter de l’ultranacionalisme blanc, Conway va entrar a formar part del seguici del magnat. Ha­víen fet fora successivament, per discrepàncies amb la família – Corey Lewandowski– o per negocis tèrbols a Ucraïna – Paul Manafort–, els dos experts que havien exercit aquell càrrec en l’aposta del conservador. Conway es va convertir, en el tram decisiu, en la tercera directora de campanya de Trump. I això l’ha encimbellat com la primera dona que ocupa un càrrec d’aquest pes amb un republicà en la marxa a la presidència.

Ha expressat satisfacció per aconseguir aquesta fita, però continua lluny del que pretenia la dona al fracàs de la qual ha contribuït, Hillary Clinton. Aquest cognom és una fixació en el seu full de ruta personal. El seu marit, l’advocat George T. Conway III, va tenir un paper rellevant en la imputació del president Bill Clinton pel cas Lewinsky.

“Fa dècades que estic en un negoci dominat per homes. Des del principi vaig trobar que hi ha molt espai per a la passió i poc per a l’emoció”, va afirmar Kellyanne a The New Yorker.

“A la gent li dic: ‘No us enganyeu, de dia sóc un home’”.

Va néixer i va créixer a Atco ( Nova Jersey), amb quatre dones (la mare, l’àvia i dues tietes), després que el pare, camioner, marxés de casa amb una altra.

Va ser una estudiant brillant. En la seva carrera va treballar per a polítics que, més o menys, culpen les dones de ser violades (el senador Todd Akin). Com que no volia perdre’s aquest període electoral del 2016, es va oferir en va a diversos candidats. Per fi va ingressar a l’equip de donants de Ted Cruz, des d’on va criticar les formes i el llenguatge de Trump.

Les paraules se les enduu el vent, com sap el seu cap actual. En comptes de destrossar el sostre de vidre al qual aspirava la veterana demòcrata, Kellyanne Conway més aviat ha trencat el gerro.
La meva reflexió torna a ser similar a la de les Entrades anteriors... per què ser dona i "haver de ser home, de dia"? No pot ser també dona a la feina i portar una mica d'emoció a aquest món patriarcal?

Si tal i com apunta el corresponsal, pot ser que a partir del 20 de gener la Kellyanne Conway pot ser un pes pesat dins del Govern dels EUA, en tindrem noves oportunitats de seguir-la i conèixer-la.