"convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs"
"Després digué al qui l'havia convidat: --Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni veïns rics. Et podrien tornar la invitació i ja tindries la teva recompensa. Més aviat, quan facis un banquet, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. Feliç de tu, llavors, ja que ells no tenen res per a recompensar-te, i Déu t'ho recompensarà quan ressuscitin els justos!"
Una de les moltes paràboles amb les que Jesús mostra la seva predilecció pels pobres. El Regne del cel és per a ells, i també per a elles.
Això no vol dir no tenir amics, ni fer un menyspreu a germans, altres parents o a gent rica. Vol dir, ser capaç de relacionar-se, de tu a tu amb aquells més vulnerables.
I això és el que passa cada vespre de l'any, 365 dies sense vacances, a Sostre, una entitat del barri de la Barceloneta de Barcelona que acull a persones sense sostre. Acollir vol dir oferir un sostre, un lloc on dormir, rentar-se, dutxar-se, seure, veure la televisió, jugar a dominó, explicar-se acudits... També un plat calent, una conversa afectuosa, un control mèdic, un suport per a gestions diverses... I tot això des de fa 25 anys, amb un munt de persones voluntàries: les que aporten el sopar, les que passen amb ells la nit, la treballadora social, els que coordinen i animen tot l'equip sota el paraigües institucional que representa la parròquia, aquesta església local.
Un espai que cada dia és una sorpresa, pel company voluntari amb el que hi compartiràs experiència, pel sopar que hi haurà, per les situacions de cadascun dels presents, per la neu que cau alguns dies... tot un regal de Déu, tot un petit miracle que funciona per la voluntat de moltes persones i per la gràcia d'Aquell qui tot ho pot.
Això no vol dir no tenir amics, ni fer un menyspreu a germans, altres parents o a gent rica. Vol dir, ser capaç de relacionar-se, de tu a tu amb aquells més vulnerables.
I això és el que passa cada vespre de l'any, 365 dies sense vacances, a Sostre, una entitat del barri de la Barceloneta de Barcelona que acull a persones sense sostre. Acollir vol dir oferir un sostre, un lloc on dormir, rentar-se, dutxar-se, seure, veure la televisió, jugar a dominó, explicar-se acudits... També un plat calent, una conversa afectuosa, un control mèdic, un suport per a gestions diverses... I tot això des de fa 25 anys, amb un munt de persones voluntàries: les que aporten el sopar, les que passen amb ells la nit, la treballadora social, els que coordinen i animen tot l'equip sota el paraigües institucional que representa la parròquia, aquesta església local.
Un espai que cada dia és una sorpresa, pel company voluntari amb el que hi compartiràs experiència, pel sopar que hi haurà, per les situacions de cadascun dels presents, per la neu que cau alguns dies... tot un regal de Déu, tot un petit miracle que funciona per la voluntat de moltes persones i per la gràcia d'Aquell qui tot ho pot.
Quin es el teu banquet del dia a dia?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.