"Viurà el qui és just per la fe"
"Perquè no m'avergonyeixo de l'evangeli, que és poder de Déu per a salvar tots els qui creuen, primer els jueus, i després els dels altres pobles. En l'evangeli es revela la justícia salvadora de Déu, en virtut de la fe i amb vista a la fe. Tal com diu l'Escriptura: Viurà el qui és just per la fe."
Classificació de la carta
Segons les diferents classificacions presentades a l'entrada "Cartes de Pau. El que cal saber" de data 4 de gener de 2016, poden incloure-la:
- En el grup de cartes majors, escrites durant el ministeri de l'apòstol. Durant el tercer viatge a la seva estada a la ciutat de Corint.
- En el grup de cartes considerades contra els jueus,
- En el grup de les cartes dirigides a comunitats de creients.
- En el grup de les proto-paulines, de les quals no hi ha dubte que l'autor fos el mateix Pau.
No es tenen dades concretes però es considera que el cristianisme va arribar a la ciutat de Roma cap els anys 40, una dècada més tard que a Antioquia. Com a capital i principal ciutat de l'Imperi, la comunitat estava conformada per cristians arribats d'altres indrets, especialment judeocristians. Tot i així, la 2a generació cristiana es va anar oblidant de les seves arrels jueves, per la qual cosa Pau es veu obligat, a les 2 cartes, a explicar-ne algunes costums jueves. Aquest canvi d'origen ètnic també es devia donar per l'expulsió dels jueus de la ciutat ordenada per l'emperador Claudi, l'any 49.
El fet que la carta parli en diversos moments de grups (jueus i pagans, forts i febles) fa pensar que hi havia certes tensions entre aquests subgrups dins la comunitat.
En el moment d'escriure la carta, Pau està a punt de deixar la regió oriental de l'Imperi, amb centre Jerusalem (Ro 15,19), portant la col·lecta que ha recollit a les diverses noves esglésies. A partir d'aquest moment projecta una nova època missionera a occident, vol crear amb la comunitat de Roma un llaç de solidaritat espiritual i material en el seu camí cap a Hispania.
Cap a l'any 58-59 a la ciutat de Corint (cfr. Ac 20,2-3), Pau dicta la carta a Terci (cfr. Rm 16,22) fent una reflexió teològica profunda del que és l'evangeli, la seva millor presentació. Aquesta carta no té, per tant, com a primer objectiu tractar temes de preocupació de la comunitat.
Serà la diaconessa Febe la que portarà l'escrit als cristians de Roma (cfr. Rm 16,1).
No serà fins aproximadament els anys 63-67 que Pau arribarà a Roma (cfr. Ac 27-28), tot i que ho farà en forma de presoner, enviat després del procés davant del governador romà i el rei jueu.
Aspectes literaris
Aquesta carta és la més llarga de totes les del Nou Testament, amb 16 capítols, tot i que alguns historiadors afirmen que els dos darrers són afegits posteriors. Més que una carta sembla més una reflexió teològica, amb l'estructura següent:
0. PRELIMINARS (1,1-15)
Salutació
Acció de gràcies i desig de Pau
I. L'EVANGELI, PODER DE DÉU QUE SALVA TOTHOM QUI CREU (1,16-11,36)
La justícia salvadora de Déu (1,16-17)
JUSTOS PER LA FE EN JESUCRIST (1,18-4,25)
El pecat dels pagans
El judici de Déu
El pecat dels jueus
Ningú no és just davant de Déu
Justos per la fe (3,21-31)
L'exemple d'Abraham
DE LA LLEI A LA VIDA EN L'ESPERIT (5,1-8,39)
Justificats i salvats
Adam i Crist
La nova vida en Crist
Dedicats de ple al servei de Déu
Alliberats del poder de la Llei
La vida en l'Esperit
Salvats en esperança
L'amor de Déu
ISRAEL, ENTRE L'ELECCIÓ I EL RETORN (9,1-11,36)
Israel, poble escollit per Déu
Un Déu pacient i salvador
Israel i la justícia de Déu
Un mateix Senyor per a jueus i pagans
Déu no ha rebutjat Israel
Tot Israel serà salvat
II. L'OFRENA A DÉU D'UNA VIDA RENOVADA (12,1-15,13)
La nova vida en Crist
Les relacions amb l'autoritat
Estimar és la plenitud de la Llei
Caminant cap al Crist
L'acolliment dels febles en la fe
No donar escàndol als més febles
L'actitud dels forts en la fe
Al servei els uns dels altres
III. CLOENDA (15,14-16,27)
El ministeri de Pau
Projectes de Pau
Salutacions personals
Doxologia final
Veiem-la de forma més concreta:
- Introducció: inclou els destinataris, salutacions, agraïment i manifestació del desig de Pau d'arribar fins a Roma (Ro 1,1-15).
- Un primer gran apartat, de caire doctrinal (Ro 1,16-11,36), que es divideix en 3 grans parts:
- la justificació per la fe per a tothom (pagans i jueus, indistintament), segons les promeses de l'Antic Testament (Ro 1,16-4,25)
- com és aquesta justificació, de la llei a la Vida (Ro 5,1-8,39)
- la justificació del poble d'Israel (Ro 9,1-11,36)
- Part doctrinal, 1a part, la justificació per la fe és per a tothom. Tots som pecadors. La justificació s'ofereix també a tothom. Es compleixen les promeses de l'AT (Ro 1,16-4,25):
- La justícia de Déu es revela a tothom, des de l'Evangeli, "Perquè no m'avergonyeixo de l'evangeli, que és poder de Déu per a salvar tots els qui creuen, primer els jueus, i després els dels altres pobles. 17 En l'evangeli es revela la justícia salvadora de Déu, en virtut de la fe i amb vista a la fe. Tal com diu l'Escriptura: Viurà el qui és just per la fe." (Rm 1,16-17)
- Ira de Déu contra els pecats dels pagans, fonamentalment els culte als ídols i no al Creador, "Han bescanviat la veritat de Déu per la mentida, venerant i adorant les criatures en lloc del Creador. Que ell sigui beneït pels segles. Amén!" (Rm 1,25)
- Ira de Déu contra els pecats dels hebreus, fonamentalment complint la llei des de fora però no interiorment, "El veritable jueu no és el qui apareix externament com a tal, ni la veritable circumcisió és la que es veu externament. 29 És jueu de veritat el qui ho és per dintre," (Rm 2,28-29).
- Justificació des de la fe per a tothom, independentment de la llei, "Per la fe en Jesucrist, Déu dóna la seva justícia a tots els qui creuen, sense fer cap distinció, 23 ja que tots havien pecat i vivien privats de la glòria de Déu." (Rm 3,22-23).
- Confirmació de que aquesta forma divina d'actuar està en continuació amb les promeses de l'AT fetes a Abraham, "Hem dit que Déu va comptar la fe d'Abraham com a justícia." (Rm 4,9).
- Part doctrinal, 2a part, com és aquesta justificació, de la llei a la Vida. S'han destruït els obstacles i se'ns ha donat l'Esperit, do de Déu accessible per Crist que ens santifica, ens dóna vida, ens transforma i ens fa tenir una nova ètica i fa Església (Rm 5,1-8,39):
- L'esperança de la salvació està garantida per l'amor del Pare, "I l'esperança no enganya, perquè Déu, donant-nos l'Esperit Sant, ha vessat el seu amor en els nostres cors. Perquè, quan encara érem del tot febles, Crist, en el temps fixat per Déu, va morir pels qui érem dolents." (Rm 5, 5-6)
- El pecat ha estat destruït, contraposant Adam i Crist, "Per tant, així com per la falta d'un sol home la condemna s'ha estès a tots els homes, també, perquè ha estat just un de sol, tots els homes són fets justos i obtenen la vida." (Rm 5, 18).
- La mort ha estat destruïda, el baptisme és signe de mort "Pel baptisme hem mort i hem estat sepultats amb ell, perquè, així com Crist, per l'acció poderosa del Pare, va ressuscitar d'entre els morts, també nosaltres emprenguem una nova vida. I si nosaltres hem estat units a ell per aquesta mort semblant a la seva, també ho estarem per la seva resurrecció." (Rm 5, 18).
- La llei ha estat superada per la mort de Crist, "Doncs bé, també vosaltres, germans meus, vau morir a la Llei de Moisès per mitjà de la mort de Crist. Així heu passat a ser d'un altre, d'aquell qui ha ressuscitat d'entre els morts; i ara donem fruits per a Déu." (Rm 7, 4).
- La possessió de l'Esperit de Déu ens dóna una vida nova, "Ara ja no pesa cap mena de condemna sobre els qui viuen en Jesucrist, perquè la llei de l'Esperit, que dóna la vida en Jesucrist, t'ha alliberat de la llei del pecat i de la mort. Déu ha fet allò que la Llei no tenia forces per a fer a causa de la feblesa humana: enviant el seu propi Fill." (Rm 8,1-3).
- Aquesta vida nova ens fa ser, no esclaus, si no fills de Déu, "Tots els qui són guiats per l'Esperit de Déu són fills de Déu. Perquè vosaltres no heu rebut un esperit d'esclaus que us faci tornar a caure en el temor, sinó l'Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: « Abba, Pare!»" (Rm 8,14-15).
- Part doctrinal, 3a part, sobre la justificació del poble d'Israel, la majoria del qual no reconeixia que, en la figura de Jesucrist, Déu havia complert les seves promeses de l'AT i havia salvat tots els homes, també a ells (Ro 9,1-11,36):
- Déu és lliure i salva des de la gratuïtat, "Però qui ets tu, home, per a discutir amb Déu? ¿És que la figura pot dir al qui l'ha modelada: Per què m'has fet així?El terrisser, ¿no és amo de la seva argila per a modelar amb la mateixa pasta vasos nobles i atuells ordinaris?" (Rm 9,20-21)
- El poble d'Israel ha estat infidel a Déu, "Germans, desitjo de tot cor i prego a Déu que se salvin. Us puc assegurar que són zelosos de Déu, però d'una manera mal entesa; desconeixen la justícia que ve de Déu i busquen de fer-se justos pel seu propi compte, sense sotmetre's a la justícia salvadora de Déu." (Rm 10,1-3)
- Déu no ha rebutjat Israel. És una situació provisional que ha ajudat a la salvació dels gentils, "Per tant, ¿podem dir que Israel ha ensopegat per a no aixecar-se més? De cap manera! La seva caiguda ha servit perquè la salvació arribés als pagans i així Israel s'engelosís." (Rm 11,11).
- Un segon gran apartat de caire exhortatiu (Ro 12,1-15,13), no tan llarg com l'anterior, que es divideix a la vegada en 2 parts:
- Consells pràctics per a la vida cristiana (Ro 12,1-13,14)
- Un exemple concret: els forts i els dèbils en la fe (Ro 14,1-15,13)
- Part exhortativa, 1a part, que inclou una sèrie de consells pràctics per a la vida dels cristians, de caire personal, comunitari i cap a la societat en general (Ro 12,1-13,14):
- Oferir-se un mateix com a víctima viva, "Germans, per la misericòrdia que Déu ens té, us exhorto a oferir-vos vosaltres mateixos com una víctima viva, santa i agradable a Déu: aquest ha de ser el vostre culte veritable." (Rm 12,1)
- Cadascú des dels dons rebuts serveix la comunitat, "En un cos hi ha molts membres, i no tots tenen la mateixa funció; 5 també nosaltres, que som molts, units a Crist formem un sol cos i som membres els uns dels altres. Tenim dons diferents, segons la gràcia que hem rebut." (Rm 12,4-6)
- Pel cristià, la caritat és bàsica, "Que l'amor no sigui fingit. Fugiu del mal, abraceu-vos al bé. Estimeu-vos afectuosament com a germans, avanceu-vos a honorar-vos els uns als altres." (Rm 12,9ss)
- Respecte a la societat civil, "Que tothom se sotmeti a les autoritats que tenen el poder, perquè tota autoritat ve de Déu, i les que de fet tenim han estat posades per ell." (Rm 13,1ss)
- La síntesi, és l'amor, "No cometre adulteri, no matar, no robar, no desitjar allò que és d'un altre, i qualsevol altre manament, tots es resumeixen en això: Estima els altres com a tu mateix." (Rm 13,9)
- Part exhortativa, 2a part, que inclou un exemple concret dels consells anteriors i que són conseqüència de la síntesi que és l'amor de l'apartat anterior: la consciència pròpia i la dels demés, suport dels forts als febles (Rm 14,1-15,13):
- Actuació personal des de la pròpia consciència, pel Senyor, "Alguns fan distincions entre uns dies i uns altres, mentre que hi ha qui els considera tots iguals. Que cadascú actuï d'acord amb les seves conviccions. El qui observa un dia especial, ho fa pel Senyor; el qui menja de tot, ho fa pel Senyor, ja que dóna gràcies a Déu, i el qui no menja de tot, també ho fa pel Senyor i també dóna gràcies a Déu." (Rm 14,5-6).
- Cal un suport dels forts en la fe als febles, "Nosaltres, els forts en la fe, hem d'ajudar els qui no ho són a portar les seves febleses, sense buscar allò que ens plau." (Rm 15,1).
- Al servei els uns dels altres, "Per això, acolliu-vos els uns als altres, tal com el Crist us ha acollit, per a glòria de Déu." (Rm 15,7)
- La part final, a la qual Pau, donat que no va ser el fundador d'aquesta església local, se sent obligat a justificar l'atreviment de les seves exhortacions i ho justifica apel·lant a la seva vocació de ser evangelitzador entre els pagans (cfr. Rm 15,15-16). Continua amb un caire més personal, parlant dels seus nous projectes com el viatge cap a Hispania (cfr. Rm 15,24), fa una llarga llista de salutacions personals i acaba amb una lloança final a Déu.
Com ja s'ha, la carta conté alguns dels temes més importants de la teologia paulina i es pot considerar un molt bon resum d'aquesta:
- la força salvadora que té l'evangeli,
- la doctrina de la justificació per la fe, contraposada a la de la llei,
- la realitat de la vida en Crist i amb Crist
- l'acció de l'Esperit en els qui creuen
- ...
 |
| Accedir a la carta als Romans (en català --- en castellà) |
Pots accedir a diverses edicions i en diversos idiomes des del servei ofert a la Xarxa per Biblija.net.
Vols llegir el text de la carta de Sant Pau als Romans, Rm?
- En català, anar-hi.
- En castellà, anar-hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.