"gràcies a vosaltres ha ressonat la paraula del Senyor"
" Sempre donem gràcies a Déu per tots vosaltres i us tenim presents en les nostres pregàries. Contínuament recordem davant de Déu, el nostre Pare, la vostra fe activa, el vostre amor incansable i la vostra esperança constant en nostre Senyor Jesucrist. Sabem, germans estimats de Déu, que ell us ha escollit, perquè us vam anunciar l'evangeli no tan sols amb paraules, sinó també amb obres poderoses i tota la plenitud de l'Esperit Sant. Ja sabeu el que vam fer per vosaltres quan érem a Tessalònica. Però també vosaltres us heu fet imitadors meus i del Senyor, acollint la paraula enmig de moltes tribulacions, plens del goig de l'Esperit Sant. Així heu estat un model per a tots els creients de Macedònia i d'Acaia, ja que gràcies a vosaltres ha ressonat la paraula del Senyor. I no solament a Macedònia i Acaia, sinó que la fama de la vostra fe en Déu ha arribat a tot arreu, de manera que no cal que en diguem res més."
Classificació de la carta
Segons les diferents classificacions presentades a l'entrada "Cartes de Pau. El que cal saber" de data 4 de gener de 2016, poden incloure-la:
- En el grup de cartes majors, durant el 2n viatge.
- En el grup de cartes de la primera etapa, primitiva o escatològica.
- En el grup de les cartes dirigides a comunitats de creients.
- En el grup de les proto-paulines, de les que tots els estudiosos afirmen que l'autor sembla ser el mateix Pau (cfr. Fm 1,19).
Aspectes històrics
La ciutat de Tessalònica, a la vora del mar Egeu i en el golf del mateix nom. En l'època romana era una ciutat important, capital del districte de Macedònia, potent centre comercial degut a la seva localització sobre la via Egnatia, camí entre Roma i les províncies orientals. Rivalitzava amb la ciutat de Corint, a uns 400 quilòmetres. Comptava amb una important colònia jueva amb sinagoga, tribunal i consell d'ancians.
La comunitat cristiana de Tessalònica va ser fundada pel propi Pau en el seu 2n viatge apostòlic (cap a l'any 50) quan arribà amb els seus acompanyants Silvà i Timoteu des de Filips on van marxar en sortir de la presó. L'evangelització de devia ser prou ràpida: les predicacions de l'apòstol van ser a la sinagoga durant 3 dissabtes (cfr. Ac 17,1-9), però també a casa d'un tal Jàson (cfr. Hch 17,7). Aquesta ràpida conversió va generar enveja i dubtes per part dels jueus de la ciutat, els quals, després de les predicacions de Pau també a la propera Berea, l'expulsaren de la regió. Va ser llavors quan, fugint, es dirigí amb alguns companys cap a Atenes (cfr. Ac 17,10-15).
Donada la impossibilitat de tornar a la ciutat i veient la necessitat d'encoratjar la comunitat en aquests seus primers temps d'existència i de persecucions pels conciutadans no cristians, Pau escriu la carta cap a l'any 52 des de la ciutat de Corint.
Aspectes literaris
La 1a carta als Tessalonicencs és relativament curta, consta només de 5 capítols. Segons els estudiosos es converteix en la seva primera carta així com també en el primer text dels que acabarien conformant el Nou Testament de la Bíblia cristiana. L'índex de la carta és el següent:
PRELIMINARS (1)
Salutació (1,1-1)
Acció de gràcies (1,2-10)
L'EVANGELITZACIÓ DE LA COMUNITAT DE TESSALÒNICA (2-3)
L'activitat missionera de Pau (2,1-12)
Elogi de la fe dels tessalonicencs (2,13-16)
Desig de Pau de tornar a Tessalňnica (2,17-3,13)
LA VIDA PRESENT I LA FUTURA (4,1-5,22)
Viure santament (4,1-12)
Els difunts i la vinguda del Senyor (4,13-5,11)
Una vida tal com Déu vol (5,12-22)
CLOENDA (5,23-28)
Com moltes de les cartes la seva estructura és senzilla: salutació i acció de gràcies (el text inclòs més amunt, (cfr 1Tes 1,2-10), cos i comiat. L'acció de gràcies ho és per la solida fe dels tessalonicencs, l'esperança i l'amor que tenen. El cos de la carta (1Tes 1,2-5,22) té dues parts ben diferenciades:
El comiat (1Tes 5,23-28), ben curt, inclou una pregària per ell mateix, pels membres de la comunitat i demana que la carta sigui llegida en públic a tots els germans.
La ciutat de Tessalònica, a la vora del mar Egeu i en el golf del mateix nom. En l'època romana era una ciutat important, capital del districte de Macedònia, potent centre comercial degut a la seva localització sobre la via Egnatia, camí entre Roma i les províncies orientals. Rivalitzava amb la ciutat de Corint, a uns 400 quilòmetres. Comptava amb una important colònia jueva amb sinagoga, tribunal i consell d'ancians.La comunitat cristiana de Tessalònica va ser fundada pel propi Pau en el seu 2n viatge apostòlic (cap a l'any 50) quan arribà amb els seus acompanyants Silvà i Timoteu des de Filips on van marxar en sortir de la presó. L'evangelització de devia ser prou ràpida: les predicacions de l'apòstol van ser a la sinagoga durant 3 dissabtes (cfr. Ac 17,1-9), però també a casa d'un tal Jàson (cfr. Hch 17,7). Aquesta ràpida conversió va generar enveja i dubtes per part dels jueus de la ciutat, els quals, després de les predicacions de Pau també a la propera Berea, l'expulsaren de la regió. Va ser llavors quan, fugint, es dirigí amb alguns companys cap a Atenes (cfr. Ac 17,10-15).
Donada la impossibilitat de tornar a la ciutat i veient la necessitat d'encoratjar la comunitat en aquests seus primers temps d'existència i de persecucions pels conciutadans no cristians, Pau escriu la carta cap a l'any 52 des de la ciutat de Corint.
Aspectes literaris
La 1a carta als Tessalonicencs és relativament curta, consta només de 5 capítols. Segons els estudiosos es converteix en la seva primera carta així com també en el primer text dels que acabarien conformant el Nou Testament de la Bíblia cristiana. L'índex de la carta és el següent:
PRELIMINARS (1)
Salutació (1,1-1)
Acció de gràcies (1,2-10)
L'EVANGELITZACIÓ DE LA COMUNITAT DE TESSALÒNICA (2-3)
L'activitat missionera de Pau (2,1-12)
Elogi de la fe dels tessalonicencs (2,13-16)
Desig de Pau de tornar a Tessalňnica (2,17-3,13)
LA VIDA PRESENT I LA FUTURA (4,1-5,22)
Viure santament (4,1-12)
Els difunts i la vinguda del Senyor (4,13-5,11)
Una vida tal com Déu vol (5,12-22)
CLOENDA (5,23-28)
Com moltes de les cartes la seva estructura és senzilla: salutació i acció de gràcies (el text inclòs més amunt, (cfr 1Tes 1,2-10), cos i comiat. L'acció de gràcies ho és per la solida fe dels tessalonicencs, l'esperança i l'amor que tenen. El cos de la carta (1Tes 1,2-5,22) té dues parts ben diferenciades:
- la primera, recordant els temps de l'evangelització, quan Pau va passar per la ciutat i va conviure amb la comunitat. Remarca les seves ganes per una nova visita però donada la impossibilitat de fer-ho, va decidir enviar el seu col·laborador Timoteu, que un cop tornat, li va dur bones notícies en relació a la fe i l'amor dels germans (cfr. 1Tes 3,6), per la qual cosa se sent content.
- la segona, dedicada a fer una exhortació d'aspectes diversos del dia a dia de la comunitat. Sabent que tenen algunes deficiències morals en aspectes com la sexualitat, la caritat i i el treball: els hi demana una vida de santedat, parla de la sexualitat en relació a la pròpia esposa i de l'amor fratern que ha d'haver entre els cristians, animant-los a viure tranquils i dedicats al treball manual (cfr. 1Tes 4,11), ja que això agrada al Senyor.
- també en aquesta segona part hi dedica un apartat a la vida futura, qüestió que en aquells primers anys de cristianisme era motiu de preocupació per a molts i també per els cristians d'aquesta església local: la parusia, la data de la vinguda definitiva del Crist i el destí dels qui moren abans del seu retorn, dient-los "Tal com creiem que Jesús morí i ressuscità, també creiem que Déu s'endurà amb Jesús els qui han mort en ell." (1Tes 4,14)
Aspectes teològics
Es pot dir que 1Tes és una carta de l'Esperança. El fet que els tessalonicencs, jueus i pagans, hagin canviat de manera de viure gràcies a la predicació de l'evangeli, mostra com la iniciativa amorosa de Déu, que havia fet d'Israel el seu poble, ara arriba a tots els homes: els pagans també es converteixen per la predicació de la paraula!
Els punts principals, teològicament parlant, que la carta tracta són:
- la presentació de Jesucrist com a Salvador i company dels creients, i
- la vocació cristiana, que és vocació d'una vida de sobrietat.
 |
| Accedir a la carta a Filèmon (en català --- en castellà) |
Pots accedir a diverses edicions i en diversos idiomes des del servei ofert a la Xarxa per Biblija.net.
Vols llegir el text de la carta de Sant Pau a Filèmon, Fm?
- En català, anar-hi.
- En castellà, anar-hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.