Deserts exteriors, deserts interiors

En els últims temps, comença a ser una preocupació generalitzada l'estat del temps, la temperatura del planeta, les cada cop més desmesurades pluges, marees, tsunamis, el fenomen "del niño" i altres accions extremes de la natura... 

Preguntes com, què està passant? fins quin grau arribaran? què podem fer? serem capaços els humans de controlar-los...? arribarem a temps?... comencen a ser cada cop més freqüents. Sembla que ens estem començant a adonar de forma generalitzada de quelcom que alguns científics ja havien vaticinat dècades enrere. Esforços de consens a nivell mundial com els 27 principis de la Declaració de la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro de l'any 1992 ja plantegen reptes interessants:

PRINCIPIO 1 
Todos los seres humanos son el centro de las preocupaciones del desarrollo sostenible. Tienen derecho a una vida saludable y productiva en armonía con la naturaleza. 

PRINCIPIO 5 
Todos los Estados y todas las personas deberán cooperar para erradicar la pobreza como requisito indispensable del desarrollo sostenible, a fin de reducir las disparidades de nivel de vida y responder mejor a las necesidades de los pueblos del mundo.  

PRINCIPIO 11 
Los Estados deberán promulgar leyes eficaces sobre el medio ambiente. Estas normas y prioridades ambientales deberían reflejar el contexto ambiental y de desarrollo al que se aplican. Las normas aplicadas por algunos países pueden resultar inadecuadas y representar un costo social y económico injustificado para otros países, en particular los países en desarrollo.  

 PRINCIPIO 20 
Las mujeres desempeñan un papel fundamental en la ordenación del mundo. Así que es imprescindible contar con su plena participación para lograr el desarrollo sostenible. 

PRINCIPIO 21 
Debería movilizarse la creatividad, ideales y el valor de los jóvenes por una alianza mundial orientada al desarrollo sostenible y un mejor futuro para todos. 

Però també l'Església està fent esforços al respecte, no només des del punt de vista comunitari si no també des del personal. Llegim en el número 217 de l'encíclica Laudato sí' del papa Francesc una crida a cadascun de nosaltres, cristians, a sortir del nostre desert interior com a forma de guarir el deserts exteriors:

217. Si «els deserts exteriors es multipliquen en el món, perquè s’han estès els deserts interiors», la crisi ecològica és una crida a una profunda conversió interior. Però també hem de reconèixer que alguns cristians compromesos i orants, sota una excusa de realisme i pragmatisme, solen burlar-se de les preocupacions pel medi ambient. Altres són passius, no es decideixen a canviar els seus hàbits i esdevenen incoherents. Els fa falta llavors una conversió ecològica, que implica deixar brotar totes les conseqüències del seu trobament amb Jesucrist en les relacions amb el món que ens envolta. Viure la vocació de ser protectors de l’obra de Déu és part essencial d’una existència virtuosa, no consisteix en quelcom opcional ni en un aspecte secundari de l’experiència cristiana.

Com veus tu, com vius tu aquesta crida a la conversió? Va amb tu?