dimarts, 4 d’octubre de 2016

Guerra de religions? (3) L'Islam per la pau

Aquesta Entrada dóna continuïtat a la "Guerra de religions? Religions per la pau" de 23 de setembre passat. 

Si en aquella presentava la Declaració Nostra aetate (el Nostre Temps) fruit del Concili Vaticà II, en aquesta incloc l'article que fa referència a les relacions de l'Església amb l'Islam (art.3). Un resum d'aquella iniciativa, encara viva avui en dia, és aquest muntatge fotogràfic:


I també, si en aquella presentava la trobada "Set de Pau. Religions i cultures en diàleg" d'Assís, en aquesta vull afegir l'enllaç al resum d'una de les ponències que allà es van desenvolupar, PANEL 6: Media e guerra, informazione e disinformazione. Tot i que els texts que es poden trobar estan en llengua original, són una mosta de les ganes de dialogar de les diverses confessions presents a la ciutat italiana aquells dies.


La religión del Islam
3. La Iglesia mira también con aprecio a los musulmanes que adoran al único Dios, viviente y subsistente, misericordioso y todo poderoso, Creador del cielo y de la tierra, que habló a los hombres, a cuyos ocultos designios procuran someterse con toda el alma como se sometió a Dios Abraham, a quien la fe islámica mira con complacencia. Veneran a Jesús como profeta, aunque no lo reconocen como Dios; honran a María, su Madre virginal, y a veces también la invocan devotamente. Esperan, además, el día del juicio, cuando Dios remunerará a todos los hombres resucitados. Por ello, aprecian además el día del juicio, cuando Dios remunerará a todos los hombres resucitados. Por tanto, aprecian la vida moral, y honran a Dios sobre todo con la oración, las limosnas y el ayuno. 
Si en el transcurso de los siglos surgieron no pocas desavenencias y enemistades entre cristianos y musulmanes, el Sagrado Concilio exhorta a todos a que, olvidando lo pasado, procuren y promuevan unidos la justicia social, los bienes morales, la paz y la libertad para todos los hombres.

  • "La Iglesia mira también con aprecio a los musulmanes que adoran al único Dios", ens deia Pau VI el 1965, ara fa 50 anys.
  • Són diverses les coincidències entre el cristianisme i l'Islam: el paper d'Abraham, de Jesús, Maria la seva mare, el judici del dia final... també preguen, fan almoina i dejunen en determinats moments. ¿Per què tanta separació?
  • Si reflexionem sobre la situació actual, ¿qui coneix persones religioses que vulguin mal als germans, siguin de la confessió que siguin? Si són persones religioses i no persones fonamentalistes, no n'hi ha. 
  • Potser el que passa és que els fonamentalistes fan molta més força i els mitjans de comunicació la magnifiquen. Així de senzill.
On està la teva força, com a persona religiosa?
I la meva?