dilluns, 17 d’octubre del 2016

Por? Silenci, alegria, missió

"Pau a vosaltres. Jo també us envio."
"Al capvespre d'aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: --Pau a vosaltres. Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: --Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres."

Tot i que aquest text de l'Evangeli de Joan ja el vaig tractar a l'entrada "Pentacosta 2016, enviament al món" de 15 de maig passat, el recupero en aquest moment per haver estat present durant la "Missa de l'Esperit Sant" divendres 14, prèvia a l'elecció del nou Superior General de la Companyia de Jesús, finalment el pare veneçolà Arturo Sosa.

Tal i com va dir el pare P. James Grummer a la seva homilia, a partir d'aquest passatge posterior a la mort de Jesús, "Se puede ver que el movimiento que propone Ignacio en estos tres puntos es bien simple: es el itinerario que va del miedo a la alegría, de don a la misión. El itinerario propio de todo jesuita en cualquier Congregación General.... Pero nuestros miedos son tantos como inútiles. Más importante es la alegría que acompaña a toda experiencia del Señor Resucitado, capaz de disipar cualquier miedo que podamos sentir. Cuántas veces, en la vida y en el trabajo, hemos experimentado al Señor Resucitado con sus manos heridas y su costado abierto, en el menor de nuestros hermanos y hermanas, en el espíritu quebrantado de nuestros amigos y compañeros en el Señor.... A pesar de nuestros miedos, o quizá precisamente por ellos, Jesús sabe llenarnos de alegría.... La Contemplación para alcanzar amor nos pide que pensemos en tanto bien recibido, para ponerlo luego al servicio de Aquel que nos lo entrega con el deseo de sanar y bendecir este mundo caído."

Segles ja d'experiència avalen el camí cristià, el carisma jesuític que es plasma en els exercicis espirituals. I aquest camí comença pel silenci. Silenci que pot dur a la trobada amb el Crist, aquell qui en algun moment es durà la pròpia alegria. I com a repte, la missió i a la vida.

Fem silenci? I deixem que l'Esperit faci?


Vols llegir el text, Jn 20,19-20?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.