dijous, 6 d’octubre de 2016

Preneu, Senyor, i rebeu, rebeu

Dono continuïtat amb aquesta Entrada a la secció del Bloc dedicada a reflexionar i presentar diverses formes de pregar. Les podràs trobar cercant l'etiqueta "Pregària, com?"


Tomad, Señor, y recibid
toda mi libertad,
mi memoria,
mi entendimiento,
y toda mi voluntad,
todo mi haber y mi poseer;

Vos me disteis,

A Vos, Señor, lo torno.
Todo es vuestro,
disponed todo a vuestra voluntad;
dadme vuestro amor y gracia,
que con ésta me basta. 
Preneu, Senyor, i rebeu 
tota la meva llibertat, 
la memòria, 
l’enteniment 
i tota la voluntat, 
tot el que sóc i posseeixo, 

Vós m’ho heu donat, 
a Vós, Senyor, ho torno, 
tot és vostre, 
disposeu-ne segons la vostra voluntat.
Doneu-me el vostre amor i gràcia,
perquè això em basta.















Aquesta d'avui és una pregària atribuïda a Sant Ignasi de Loiola. Quantes i quantes pregàries s'han fet al llarg de la història. Algunes atribuïdes al propi Jesús -com el para nostre o les benaurances-  a persones concretes, pares de l'Església, sants, religiosos i religioses... però també quantes i quantes anònimes, que només són conegudes pel cor dels seus autors i per Déu.

De vegades pot ser útil parlar i escoltar allò que marca el nostre cor, el nostre cos. Però d'altres pot ser interessant pregar amb la pregària que un creient predecessor nostre va intuir i que la saviesa de segles i segles ha acabat entronitzant com a pregària de tots els fidels. Què hi ha en aquestes paraules de Sant Ignasi? Que hi ha en aquestes paraules fetes cançó de la religiosa de Jesús-Maria Isa Solà (+Haití 2/09/2016)

Una germana seva de congregació i amiga des de la infància, la germana Maite Valls ens deia en una xerrada pregària que la Isa a més de religiosa i dona era artista i fotògrafa. Quan prenia la seva càmera deia que sentia una crida de Déu a estimar més allò que veia a través de l'objectiu.